Amb una mica de retard, pengem les
cròniques del cap de setmana del 16-17. Després de l'intent del
nostre soci, Carlos Cierco, per acabar la super cursa Epic Trail
Aigüestortes (100km), on va haver d'abandonar al poble d'Espot, van
venir les curses locals de la Gormanda (5km), de Vilaller, i la
Psoritrail (9km), entre Barruera i Caldes. Les nostres sòcies (Raquel
i Laura) i socis (Víctor Romero) van fer un gran paper.
Ja ens falten poques curses locals (els Comtes d'Erill) i
s'ha produït un canvi de líder. La lliga de curses de muntanya se situa en el seu punt més calent!!
No us perdeu les grans cròniques dels protagonistes!!
CRÒNICA DE LA GORMANDA, per Víctor Romero
En el marc de les festes majors de
Vilaller, se celebrava la cursa de muntanya la Gormanda "Epic
Trail", de 5km i uns 200 metres de desnivell. És una cursa
patrocinada per la comissió de festes, el CEV i l'impagable esforç
dels voluntaris.
Un any més em vaig acostar a la
capital de l'Altra Ribagorça a traïció: fresc i sense haver sortit
de parranda ni una sola nit. De fet, venia descansat per córrer dos
competicions seguides, la Gormanda, i la Psoritrail, que se celebrava
el dia següent entre Barruera i Caldes de Boí.
Després de tramitar la inscripció a
la línia de sortida, em vaig disposar a fer les salutacions oficials
a pràcticament tot el poble. Va ser en aquest procés protocol·lari
pre-cursa on vaig rebre una notícia impactant: el runner local,
Kikon, era baixa d'última hora després de sofrir una lesió ballant
un pasodoble. L'accident havia ocorregut aquella mateixa matinada.
És realment frustrant el fet de preparar-se tot l'any una cursa d'aquesta magnitud, i, unes hores abans, haver de renunciar al teu somni. I és especialment dur que una lamentable lesió et sobrevingui en una cita tan important com la Gormanda Epic Trail. Si li hagués passat abans de la Skymarathon, o, fins i tot, abans de la Ultratrail del Montblanc, no passaria res, però la Gormanda és la Gormanda. Per sort, el meu contracte amb la marca Decathlon no em permet ballar pasodobles. Només reggaetón. #animskikon
És realment frustrant el fet de preparar-se tot l'any una cursa d'aquesta magnitud, i, unes hores abans, haver de renunciar al teu somni. I és especialment dur que una lamentable lesió et sobrevingui en una cita tan important com la Gormanda Epic Trail. Si li hagués passat abans de la Skymarathon, o, fins i tot, abans de la Ultratrail del Montblanc, no passaria res, però la Gormanda és la Gormanda. Per sort, el meu contracte amb la marca Decathlon no em permet ballar pasodobles. Només reggaetón. #animskikon
Sense Kikon dins l'escamot, les meves
possibilitats de fer pòdium augmentaven. Havia de controlar els
galls dominants del galliner, noms propis del trailrunning mundial,
com Txamonet, Oscar Mallada o Pepe Donés. Són corredors que
acostumen a fer sortides explosives, marcant ritmes de carrera en pla
inferiors als 10 minuts el quilòmetre. Hi ha pocs corredors capaços
d'aquestes proeses: en Kilian, Segundo, i dos o tres més. Això
demostrava l'alt nivell. La cursa no seria fàcil.
Completament concentrat, em vaig
disposar a prendre la sortida situat al capdavant de tot. Mentre el
membre encarregat de donar el tret de sortida, Xavi Porté,
realitzava un briefing detallat de les característiques tècniques
del recorregut, jo estudiava a tots el oponents, en silenci.
La meva tàctica era anar de més, a
molt més, i arribar al carrer del Trinquet a tope... o almenys,
mantenint intacta la dignitat.
Malauradament, les curses surten millor
en el plànol teòric. En el terreny pràctic, tot és més realista:
la sortida va ser bastant lenta i ningú es decidia a imposar el seu
ritme. Així i tot, jo ja treia la llengua. Dos oponents, 20 anys més
joves que jo, van prendre finalment la iniciativa en els primers
metres de pujada. Com és ben sabut, l'edat és un factor que no es
pot entrenar, només acumular, així que em vaig limitar resistir el
seu pas. Passada una estona, un d'ells va decidir fer un canvi de
ritme brutal. En aquell moment, vaig pensar: “ja arribaràs a tenir
la meva edat, aleshores, un noi 20 anys més jove que tu no tindrà
pietat; i jo, des del meu asil, tapat amb una manta, me'n riuré... i
després un assistent em netejarà la baba”.
Mirant inútilment d'agafar al xaval
capdavanter, vaig aconseguir uns metres de diferència respecte al
corredor jove del CEV que tenia al meu costat. Em vaig situar segon.
Però veia, impotent, com s'escapava l'insensible guanyador.
A l'avituallament de Sant Urbà, vaig
estar temptat de parar i prendre'm un acuàrius; com la inscripció
era gratuïta, no havia d'amortitzar cap inversió econòmica i vaig
esperar a l'arribada. Em va anar força bé, la tàctica, perquè el
corredor que venia al darrera no em va agafar, com sempre em passa.
Malauradament, ja no tenia en el camp de mira al de xaval
capdavanter, i vaig decidir fer la baixada forta per intentar
esgarrapar-li uns metres. Els meus esforços van ser inútils.
Un cop acabada la baixada, i ja de nou
al poble de Vilaller, el bany de masses que m'animava em va
emocionar. Fins i tot Kikon va oblidar per un moment la nostra
rivalitat i em va felicitar. El gest em va posar la pell de gallina,
però em va semblar que no tenia cap lesió. Segur que eren
imaginacions meves.
Finalment, vaig quedar segon. No està gens malament això de fer pòdium! crec que ho repetiré (en el plànol teòric, es clar).
Finalment, vaig quedar segon. No està gens malament això de fer pòdium! crec que ho repetiré (en el plànol teòric, es clar).
CRÒNICA DE LA IIPSORITRAIL, per Raquel Garsaball
L'any passat ja em vaig quedar amb les ganes de fer la cursa i aquest any encara que treballava de nits, l'horari em permetia fer-la així que gass jeje!! De totes maneres no la feia en plenes condicions, degut a un esguinç intercostal, que encara vaig arrossegant! Arribo a Barruera amb temps per agafar el dorsal, cer un cafè ha veure si em desperto una mica i escalfar bé! Començo a escalfar amb els companys del CEAR i del CAR, hi ha molt bon ambient, crec que gaudiré força! Arribo a Barruera amb temps per agafar el dorsal, cer un cafè ha veure si em desperto una mica i escalfar bé! Començo a escalfar amb els companys del CEAR i del CAR, hi ha molt bon ambient, crec que gaudiré força!
L'any passat ja em vaig quedar amb les ganes de fer la cursa i aquest any encara que treballava de nits, l'horari em permetia fer-la així que gass jeje!! De totes maneres no la feia en plenes condicions, degut a un esguinç intercostal, que encara vaig arrossegant! Arribo a Barruera amb temps per agafar el dorsal, cer un cafè ha veure si em desperto una mica i escalfar bé! Començo a escalfar amb els companys del CEAR i del CAR, hi ha molt bon ambient, crec que gaudiré força! Arribo a Barruera amb temps per agafar el dorsal, cer un cafè ha veure si em desperto una mica i escalfar bé! Començo a escalfar amb els companys del CEAR i del CAR, hi ha molt bon ambient, crec que gaudiré força!
Donen el tret de sortida i sortim bastant forts, serà que ens costa loc picar-nos entre nosaltres i tots volem estar al davant jeje! els 3km primers els podem fer sense corrent sense problemes, però ara arriba un fort desnivell que puja fins la localitat d'Erill la Vall i no puc fer-ho corrent, toca caminar, aquí ja em comença ha fer força mal el costat i em costa molt respirar, m'avança una noia, vaig 2a, no m'importa ja què estic dubtant en abandonar la cursa per no lesionar-me més! Arribo a l'habituallament i desideixo contunuar, si convé ja la faré caminant! El paissatge és espectacular, tot de corriols enmig de la muntanya però tot pit amunt i em costa molt fer-los corrent i m'ofego, afluixo bastant el ritme i agafo un ritme còmode ja què al no poder respirar bé m'estic marejant! Arribo a l'embotelladora i ja veig que em falta poc, va l'últim esforç!!! Em vaig trobant gent de la caminada i em van donant força ànims! Arribo als últims metres de la meta, on has de pujar unes escales, ni de conya fer-les corrent jeje! Quan he arribat al final hi ha uns 20m plans que em deixen arribar corrent a meta! al final he quedat 2a de la general i 1a de la categoria, molt contenta del resultat!
A part del dolor de la lesió, he gaudit força dels paissatges, companys i gran speaker! amb ganes de repetir l'any següent!
