MARATÓN "LAS TUCAS", 27-07-2013 / VUELTA AL PICO DE CERLER, 28-05-2013

Aquest cap de setmana a la localitat de Benasc s'ha cel.lebrat una gran festa de curses per muntanya, on més de 2.000 corredors van participar en les 4 probes que es van disputar; el Gran Trail del Aneto-Posets (114 km), La Vuelta al Aneto (63 km), la Maratón "las Tucas" (42 km), i la Vuelta al Pico de Cerler (22 km), i on 4 socis del CEAR van ser-hi presents:

Per una banda, Ernest, Ramonet i Mateva van participar en la distància de Marató, que en els seus 42 km tenia un desnivell positiu de 2.240 m, i que combinava els elements bàsics d'una "cursa estàndar" i els d'una cursa de semiautosuficiència, amb solament 2 avituallaments i un marcatge seguint GR i amb molt poques indicacions extres..
.
Per una altra banda, Victor va participar en la Vuelta al Pico de Cerler, tornant a demostrar que l'està agafant el "gustillo", i amb molt nivell, a això de correr per muntanya.

ENHORABONA A TOTS!!!!


Els resultats del CEAR van ser:

Maratón Las Tucas

-Mateva; 6h:16':18"/ posició: 35º general / 20º Sènior
-Ernest; 6h:22':33"/ posició: 44º general / 27º Sènior
-Ramonet; 6h:47':48"/ posició: 88º general / 58º Sénior

-CEAR; 2º POSICIÓ per EQUIPS


Vuelta al Pico de Cerler

Victor Romero; 2h:23'39"/ posición: 18º general / 13º Sènior




Moments abans de la sortida
 

tots els resultats:

 https://dl.dropboxusercontent.com/u/14724446/meta.HTML


-Crónica feta per Mateva-


.....allí estàvem, Ramonet, Ernest i jo (Mateva) preparats per afrontar aquell exigent recorregut amb pocs nervis, i personalment amb ganes de portar 1h:30' corrent, per que la cursa anigués ficant-nos a tots els corredors a lloc. Més nerviós estava Ramonet, que s'iniciava en aquesta distància i no sabia molt bé com aniria la cosa, encara que jo no tenia cap dubte de que l'acabaría i l'acabaría prou bé, (està fet un jabalí).

Pocs minuts després de les 10:00 del matí, (ens vam esperar una estona a que passes el 1er corredor de la Gran Trail, per no destorbar-lo, ja que una part del recorregut coincidia amb el de la marató), es va donar la sortida, i va passar el que tots ens temíem,, un tap, ja que 920 corredors havíem de pasar pels carrers de Benasc i seguidament començar a pujar, en fila d'un, per un camí fins Cerler d'uns 400 m de desnivell, la qual cosa va produir una aturada de la majoria dels corredors i algún comentari de queixa a l'organització al respecte. Vam acabar la "romeria" de pujada i al començar la baixada de Cerler fins a Eriste, ja comencem a adelantar a corredors, fet que ens costa alguna "tímida bronca" dels corredors adelantats, (que igual es penasaven que estava prohibit adelantar). Arribem a Eriste on hi havia bastanta gent animant als corredors i comença la pujada més dura, 1.800 m de desnivell fins la collada de La Plana. Al principi amb molta calor, però després, es va anar tapant el cel, a vegades de forma amenaçadora de pluja i broma baixa, que al final no es va produir. Anem pujant i adelantant corredors, Ramonet marca el ritme i abans del primer avituallament agafem i passem al 1er corredor de la Gran Trail, que va a bon ritme, li donem ànims i anem fent. Arribem al parking d'Espigantosa, on està l'avituallamnet, reposem aigua, una barrita de muesli, un tall de meló i seguim camí cap al Refugi de Ángel Orús.

Ramonet segueix davant, adelantant i preguntant-nos, a l'Ernest i a jo, si anem amb un ritme bo.  En un adelantament a un grup de corredors, l'Ernest es queda una mica endarrerit, nosaltres anem fent, pensant que enseguida els passarà i s'ajuntarà novament amb nosaltres, però poc a poc ens separem. Arribem al Refugi Ángel Orús on unes noies molt simpàtiques ens donen aigua, en aquell moment em fico jo al davant i Ramonet darrere, ja intuim la collada, però encara ens queda una estona. Llavors comença una part una mica més técnica, amb terreny mullat i relliscós, aquí és on Ramonet es separa una mica i tot i tenir-nos a la vista ens anem separant cada vegada més. Creuem un barranc per seguir amb una forta pujada amb molta roca i sense camí evident i on s'havien d'anar seguint les fites de pedres, aquí es pot adelantar si agafes la línea més directa, encara que és no fácil, perquè m'acosto al km 22, als 2.700 m d'alçada i a gairebé 4h de cursa i aixó les cames ho noten. Passo el collado de La Plana, encara amb neu i amb estanys pràcticament gelats, i comença un tram de baixada molt perillosa, amb congestes de neu i terreny trencat que no et permetia agafar velocitat i que t'obliga a mirar i pensar la millor traçada a seguir. En aquest tipus de terreny el més fácil és seguir al corredor que portes davant, però veig que no seguieixen la línea correcta i em fan alentir molt el pas i decideixo separar-me i tirar per una zona amb grans blocs de granit que em recorden a casa (Contraix, Punta Alta,...), ràpidament em segueixen uns quant corredors, però com que el terreny és tècnic no van tant ràpid. Segueixo baixant i al camí comencen a aparèixer arrels de pins i alguna corba pronunciada tipus Z, és un "tram disfruton". De sobte un barranc, que es converteix en un avituallament natural i on uns quants corredors fem cua per omplir els botellins d'aigua. De seguida comença un terreny menys pendent i apareixen un parell de pujades, no molt pronunciades i m'adelenten uns quants corredors, estic notan que les cames no tiren i que arribo al terreny que menys m'agrada, menjo, m'obligo a beure aigua i intento recuperar forces.

En pocs kilometres arribo al Refugi d'Estós, espero que hi hagi algo d'aigua perquè vaig sec, però em confirmen que no n'hi ha i que a uns 15' arribo al segon avituallament, em resigno i em concentro per no parar de trotar fins l'avituallament,... quan abans arribi, millor!. Ja està aquí l'avituallament, m'empleno els botellins d'aigua, menjo meló i cap a baix, uns 10 km de baixada per pista i asfalt em separen de Benasc. Torno a tirar, em deixo anar i agafo un grupet de 7 corredors, baixem fortets, i de sobte un cau a terra, dos rampes; una a cada cama. Sóc l'únic que para a ajudar-lo,.... l'estiro, l'aixeco, li dono aigua i segueixo cap a baix amb l'únic pensament de poder agafar al grup que se m'ha escapat i ni els veig. Arribo a la carretera que va de Benasc a Los llanos del Hospital, (ja sé el que queda i no m'agrada), comença l'asfat i solament queden 3-4 km que es fan llarguisims. Poc a poc adelanto als corredors del grup anterior que s'han separat i tinc a la vista a la 2ª noia, però ja no progresso més i aguanto com puc el ritme fins l'arribada, on els ánims del públic sempre et fa apretar una mica més o al menys et dona aquesta sensació. Paro el crono, 6h:16', estic molt content i satisfet, en una cursa que he anat de menys a més, com acostumo a fer.

Esperava que durant la baixada m'agafes Ramonet o l'Ernest, que baixa molt bé. Als 6' arriba Ernest, ha baixat com una moto, fins i tot a caigut, però no s'ha fet rés, ens felicitem i comentem la jugada tot esperant a Ramonet, al qui sembla que se l'estan fent llargs els últims kilometres. Ja veiem a Ramonet aparèixer pel carrer que porta a la Meta, arriba fort i content, 6h:47'. Ha tingut problemas estomacals, però ja està, ha acabat la seva 1ª marató de muntanya, que no és poca cosa.


ENHORABONA A TOTS!!!!

Mateva i Ernest comentant la cursa

Ramonet a l'arribada


 

SKYRACE, Vilaller, 30-06-2013

-CRÒNICA FETA PER VICTOR ROMERO. http://bilonguisblog.blogspot.com.es/


ARA QUE M'HA DONAT PER córrer un parell de dies per setmana si l'aspecte muscular em respecta, vaig decidir fer el salt a les curses de muntanya. Em vaig inscriure a la SkyRace de Vilaller. 21Km i uns 1340 metres de desnivell positiu, tot i que a mi em van sortir 19 km, sense agafar dreceres, eh! Era la meva segona cursa oficial -la primera va ser una altra clàssica d'aquestes contrades, la Faiada, d'11km-.

El fet d'inscriure'm semblava una bona idea un mes enrere, però un cop ha arribat la data em tremolen les mans clavant els maleïts imperdibles del dorsal. Em queda força tort. Un 390 alacaigut.

Davant el meu horitzó s'obre un món desconegut, el de la mitja marató, a més no sé com respondré en competició. La distància dels 21 km marca el límit de les meves sortides, i només l'he realitzada per entrenar específicament aquesta cursa.

Acostumat a córrer sol pel Pirineu, em sorprèn haver d'envoltar-me de gent. Em sento un estrany entre cames depilades i fortes cortesia del DIR.

Els integrants dels Club Excursionista de Vilaller acaben apadrinant-me mitja hora abans de començar, i la Núria ens treu unes fotografies segellant l'aliança dels dos clubs, el meu, el CEAR, i l'altre el CEV, ambdós organitzadors de la cursa. 

Portem un braçalet de condol per la mort de l'alpinista Juanjo Garra.

(Paràgraf de silenci)

Un cop situats a la sortida veig als integrants del Club Atlètic Ribagorçana preparats com dos feres plenes d'energia per donar el millor. Javi va fer un temps increïble l'any passat. Intercanviem unes paraules i "al lío".

La cursa comença molt ràpida. A la Faiada també vaig tenir aquesta impressió, però en aquell cas ho vaig justificar per la distància inferior. Procuro seguir a l'Oscar del CEV en els primers quilòmetres, però ell també va molt ràpid. No vull començar traient la llengua, necessito accelerar les pulsacions i la respiració progressivament, no de cop. Necessito ubicar-me, palpar el pols del terreny i creure que controlo la situació, i només puc controlar lo desconegut des del darrera. A la cua em sento còmode, ja tindré temps de trobar el meu ritme. Allò que en diuen "anar de menys a més".

El primer quilòmetre per pista deixa pas als bonics corriols de la zona de Sant Urbà direcció Montanuy. Baixa aigua i el fang es pega a les meves cames, la inclinació augmenta i el ritme dels corredors descendeix tant que es forma el famós embut. No m'importa, però així que puc començo a avançar, i sense adonar-me'n, la meva cursa ja ha començat.
El desnivell positiu m'agrada. Em sento més còmode que la canalla que fa la cursa de 10 km; a excepció dels cracks, són categories júniors que corren ràpid quan el terreny és benèvol. No és el cas i guanyo posicions. Em creuo amb l'Òscar i amb altres integrants del CEV. Continuo avançant posicions pel terreny forestal del Coll de la Forca sense haver de forçar més del convenient. A l'avituallament noto que serà un dia molt calorós i em tiro aigua pel cap. Tito, president del CAR, m'informa que vaig ben posicionat.

En aquest moment, però, hi han un parell de baixades on la gent aprofita per prémer la maquinària. Conscient que només és el principi, únicament forço per saber en quin estat estic, si les molèsties al turmell i a altres parts de la cama esquerra em venceran o no. Poso el freno i em preparo per allò realment dur: la pujada al Comadelo, una espècie de KM Vertical que comença a Castanesa.

Mans sobre els genolls i cara amon. Torno a agafar un ritme suportable que em permet avançar la gent que m'ha passat en el terreny més planer, fins i tot veig nous competidors, entre ells els del CAR. Arribo a la posició on es troba Javi i tots dos ens posem a xarrar fins al cap del Comadelo.

Al cim ens espera un avituallament com Déu mana i cares conegudes que ens saluden. Xavi s'ofereix a fer-me un massatge i jo, que em prenc els avituallaments seriosament, amb pausa i tranquil·litat, accedeixo, no cal precipitar-se per afrontar el que vindrà: una baixada infernal. Quan mirem els perfils dels desnivells acumulats només ens fixem en els de pujada, pensant que els de baixada es fan mecànicament. Gran error.

Començo amb la rutina dels passets petits, vigilant on trepitgen els peus, inclinant el cos cap enrere per no accelerar més del compte. Agafo un ritme prou decent perquè ni avanço ni m'avancen. Ja ho pagaré, ja. Novament trobo al Javi, amb qui faré la resta de la baixada, deixant enrere un parell d'acompanyants més. Entrem en la zona boscosa on una autopista de sender ens dona la benvinguda, una autopista de l'infern. Visualitzem Ginast als nostres peus, però mai acaba d'arribar. En aquell moment, a mig quilòmetre del poble, les meves cames diuen "prou" i he d'afluixar el ritme. Javi s'allunya amb un altre competidor.

Ja situat a l'avituallament del poble de Ginast, comença el meu calvari. Queden dos quilòmetres planers per una pista ben fresada. En els meus millors somnis em vaig fer la il·lusió que serien un passeig gloriós on recolliria els fruits aconseguits, però representen una baixada al pou del dolor muscular i la derrota mental.

Fins aleshores no em creia molt competitiu, però ara em sabia greu que els demés corredors m'avancessin en aquesta última part. No aconsegueixo mantenir un ritme constant, i he d'anar parant tan bon punt el terreny s'inclina lleugerament. Sento passes al darrera i prefereixo no mirar per no saber quantes posicions perdré. En l'última pujada dins el poble de Vilaller em passa la primera classificada femenina i un acompanyant. Ja m'és igual, he fet tot el que havia de fer i millor del que em pensava, molt millor! A l'arribada la gent aplaudeix i jo els hi torno agraït el gest. Em diuen que he baixat de les 3 hores, un temps discret en el resultat global però impensable fins fa poc per a mi.

Això del running en les esferes populars és més una qüestió de dedicació, i ara que m'ha donat per practicar esport a l'atur, tinc tot el temps del món, així que encara puc donar una mica més de mi. Segur.

SKYMARATHON VALLIBIERNA, 30-05-2013

Diumenge 30 de Juny es va cel.lebrar a al població de Vilaller, el Campionat d'Espanya de curses per muntanya, Gran Premi Fedme-Buff Salomon. El recorregut de la cursa era molt exigent com ho demostren els seus números; 42 km, un desnivell acumulat de 6.000m i una cota màxima próxima als 3.000m, passant prop del pic del Vallibierna i amb unes vistes espectaculars i molt recompensants per l'esforç dels corredors. També hi havia dos recorreguts més; una mitja marató i un circuit d'inizació de 10 km que va decidir el campió d'Espanya en categoría cadet i júnior.

En categoria femenina va guanyar la catalana i favorita, Núria Picas, amb un temps de 4h 55', que va controlar en tot moment la cursa. Segona va ser la vasca Maite Maiora, 5h 02', i amb tercera posición, la també catalana Anna Comet.

En categoria masculina la victòria va ser per Zaid Malek, 4h 13', però no va ser coronat amb el títol de Campió d'Espanya per no tenir la nacionalitat española, aquest títol va ser pel segon classificat, Alfredo Gil, 4h 16', i tercer va ser Manuel Merillas, 4h 18'.

 

En representació del CEAR van correr Montse Coll, (SkyMarathon), que va parar el crono en 7h 14' 17" obtenint la 10ª posició en la seva categoría, i Victor Romero, (SkyRace), que va fer un molt bon temps, 2h50'58", la 26ª posició.  Enhorabona a tots dos!!!, especialment al Victor que aquest any s'ha iniciat en el món de les curses x muntanya.

 

Aquesta cursa va ser organitzada pels dos centres excursionistes de la comarca, el Centre Excursionista de Vilaller ( CEV) i el Centre Excursionista de l'Alta Ribagorça (CEAR), que van fer un gran treball durant els dies prèvis a la cursa i durant la mateixa, la qual cosa els va meréixer la felicitació dels corredors per la gran organització i també per la espectacularitat  i duresa de la cursa.

 

 

 

http://correrxmuntanya.com/2013/07/03/video-vallibierna-skymarathon-campionat-despanya-fedme-2013/