MARATÓN "LAS TUCAS", 27-07-2013 / VUELTA AL PICO DE CERLER, 28-05-2013

Aquest cap de setmana a la localitat de Benasc s'ha cel.lebrat una gran festa de curses per muntanya, on més de 2.000 corredors van participar en les 4 probes que es van disputar; el Gran Trail del Aneto-Posets (114 km), La Vuelta al Aneto (63 km), la Maratón "las Tucas" (42 km), i la Vuelta al Pico de Cerler (22 km), i on 4 socis del CEAR van ser-hi presents:

Per una banda, Ernest, Ramonet i Mateva van participar en la distància de Marató, que en els seus 42 km tenia un desnivell positiu de 2.240 m, i que combinava els elements bàsics d'una "cursa estàndar" i els d'una cursa de semiautosuficiència, amb solament 2 avituallaments i un marcatge seguint GR i amb molt poques indicacions extres..
.
Per una altra banda, Victor va participar en la Vuelta al Pico de Cerler, tornant a demostrar que l'està agafant el "gustillo", i amb molt nivell, a això de correr per muntanya.

ENHORABONA A TOTS!!!!


Els resultats del CEAR van ser:

Maratón Las Tucas

-Mateva; 6h:16':18"/ posició: 35º general / 20º Sènior
-Ernest; 6h:22':33"/ posició: 44º general / 27º Sènior
-Ramonet; 6h:47':48"/ posició: 88º general / 58º Sénior

-CEAR; 2º POSICIÓ per EQUIPS


Vuelta al Pico de Cerler

Victor Romero; 2h:23'39"/ posición: 18º general / 13º Sènior




Moments abans de la sortida
 

tots els resultats:

 https://dl.dropboxusercontent.com/u/14724446/meta.HTML


-Crónica feta per Mateva-


.....allí estàvem, Ramonet, Ernest i jo (Mateva) preparats per afrontar aquell exigent recorregut amb pocs nervis, i personalment amb ganes de portar 1h:30' corrent, per que la cursa anigués ficant-nos a tots els corredors a lloc. Més nerviós estava Ramonet, que s'iniciava en aquesta distància i no sabia molt bé com aniria la cosa, encara que jo no tenia cap dubte de que l'acabaría i l'acabaría prou bé, (està fet un jabalí).

Pocs minuts després de les 10:00 del matí, (ens vam esperar una estona a que passes el 1er corredor de la Gran Trail, per no destorbar-lo, ja que una part del recorregut coincidia amb el de la marató), es va donar la sortida, i va passar el que tots ens temíem,, un tap, ja que 920 corredors havíem de pasar pels carrers de Benasc i seguidament començar a pujar, en fila d'un, per un camí fins Cerler d'uns 400 m de desnivell, la qual cosa va produir una aturada de la majoria dels corredors i algún comentari de queixa a l'organització al respecte. Vam acabar la "romeria" de pujada i al començar la baixada de Cerler fins a Eriste, ja comencem a adelantar a corredors, fet que ens costa alguna "tímida bronca" dels corredors adelantats, (que igual es penasaven que estava prohibit adelantar). Arribem a Eriste on hi havia bastanta gent animant als corredors i comença la pujada més dura, 1.800 m de desnivell fins la collada de La Plana. Al principi amb molta calor, però després, es va anar tapant el cel, a vegades de forma amenaçadora de pluja i broma baixa, que al final no es va produir. Anem pujant i adelantant corredors, Ramonet marca el ritme i abans del primer avituallament agafem i passem al 1er corredor de la Gran Trail, que va a bon ritme, li donem ànims i anem fent. Arribem al parking d'Espigantosa, on està l'avituallamnet, reposem aigua, una barrita de muesli, un tall de meló i seguim camí cap al Refugi de Ángel Orús.

Ramonet segueix davant, adelantant i preguntant-nos, a l'Ernest i a jo, si anem amb un ritme bo.  En un adelantament a un grup de corredors, l'Ernest es queda una mica endarrerit, nosaltres anem fent, pensant que enseguida els passarà i s'ajuntarà novament amb nosaltres, però poc a poc ens separem. Arribem al Refugi Ángel Orús on unes noies molt simpàtiques ens donen aigua, en aquell moment em fico jo al davant i Ramonet darrere, ja intuim la collada, però encara ens queda una estona. Llavors comença una part una mica més técnica, amb terreny mullat i relliscós, aquí és on Ramonet es separa una mica i tot i tenir-nos a la vista ens anem separant cada vegada més. Creuem un barranc per seguir amb una forta pujada amb molta roca i sense camí evident i on s'havien d'anar seguint les fites de pedres, aquí es pot adelantar si agafes la línea més directa, encara que és no fácil, perquè m'acosto al km 22, als 2.700 m d'alçada i a gairebé 4h de cursa i aixó les cames ho noten. Passo el collado de La Plana, encara amb neu i amb estanys pràcticament gelats, i comença un tram de baixada molt perillosa, amb congestes de neu i terreny trencat que no et permetia agafar velocitat i que t'obliga a mirar i pensar la millor traçada a seguir. En aquest tipus de terreny el més fácil és seguir al corredor que portes davant, però veig que no seguieixen la línea correcta i em fan alentir molt el pas i decideixo separar-me i tirar per una zona amb grans blocs de granit que em recorden a casa (Contraix, Punta Alta,...), ràpidament em segueixen uns quant corredors, però com que el terreny és tècnic no van tant ràpid. Segueixo baixant i al camí comencen a aparèixer arrels de pins i alguna corba pronunciada tipus Z, és un "tram disfruton". De sobte un barranc, que es converteix en un avituallament natural i on uns quants corredors fem cua per omplir els botellins d'aigua. De seguida comença un terreny menys pendent i apareixen un parell de pujades, no molt pronunciades i m'adelenten uns quants corredors, estic notan que les cames no tiren i que arribo al terreny que menys m'agrada, menjo, m'obligo a beure aigua i intento recuperar forces.

En pocs kilometres arribo al Refugi d'Estós, espero que hi hagi algo d'aigua perquè vaig sec, però em confirmen que no n'hi ha i que a uns 15' arribo al segon avituallament, em resigno i em concentro per no parar de trotar fins l'avituallament,... quan abans arribi, millor!. Ja està aquí l'avituallament, m'empleno els botellins d'aigua, menjo meló i cap a baix, uns 10 km de baixada per pista i asfalt em separen de Benasc. Torno a tirar, em deixo anar i agafo un grupet de 7 corredors, baixem fortets, i de sobte un cau a terra, dos rampes; una a cada cama. Sóc l'únic que para a ajudar-lo,.... l'estiro, l'aixeco, li dono aigua i segueixo cap a baix amb l'únic pensament de poder agafar al grup que se m'ha escapat i ni els veig. Arribo a la carretera que va de Benasc a Los llanos del Hospital, (ja sé el que queda i no m'agrada), comença l'asfat i solament queden 3-4 km que es fan llarguisims. Poc a poc adelanto als corredors del grup anterior que s'han separat i tinc a la vista a la 2ª noia, però ja no progresso més i aguanto com puc el ritme fins l'arribada, on els ánims del públic sempre et fa apretar una mica més o al menys et dona aquesta sensació. Paro el crono, 6h:16', estic molt content i satisfet, en una cursa que he anat de menys a més, com acostumo a fer.

Esperava que durant la baixada m'agafes Ramonet o l'Ernest, que baixa molt bé. Als 6' arriba Ernest, ha baixat com una moto, fins i tot a caigut, però no s'ha fet rés, ens felicitem i comentem la jugada tot esperant a Ramonet, al qui sembla que se l'estan fent llargs els últims kilometres. Ja veiem a Ramonet aparèixer pel carrer que porta a la Meta, arriba fort i content, 6h:47'. Ha tingut problemas estomacals, però ja està, ha acabat la seva 1ª marató de muntanya, que no és poca cosa.


ENHORABONA A TOTS!!!!

Mateva i Ernest comentant la cursa

Ramonet a l'arribada