CRÒNICA III VERTICAL ARAN, II MEMORIAL TONET, per Marc Garcia

III VERTICAL ARAN  (II MEMORIAL TONET)

 

... o  com passar d’una excursió a un Km vertical passant per la fira de Les.

 

El diumenge havia de ser un dia d’excursió.  Havíem planejat de fer la travessa de Senet a Barruera  l’Albert, mon cunyat Toti i jo, ja havíem quedat i tot quan apareix el “liante de turno” de Gerard...

-          “Demà fan una cursa a Vielha! Hi anem i la fem de tranquis?”

Tothom sap que “cursa” i “de tranquis” amb Gerard i Albert no és possible, i jo també ho sabia! Però tot i així em vaig deixar convèncer (no va costar massa tot cal dir-ho).

Sortim els 4 coixos (si... val a dir que no estàvem pas al 100%) de la Vall de Boí amb un dia radiant que va anar deixant de ser radiant conforme ens apropàvem al túnel de Vielha.  Passat el túnel ens comencem a fer caqueta i l’opció d’anar a esmorzar a la fira de Les va guanyant força.

Boira, fred i pluja.

Tancats dins el cotxe a la zona de sortida acabem decidint que ja que hi som ni que sigui per la samarreta ens hem d’inscriure.

Massa “pros” veig per aquí... Agustí Roc, Jordi Marco...

Després d’un suau escalfament (que sinó em canso massa i m’entra el flato) es dona la sortida neutralitzada fins la rotonda de Vielha d’on sortirà la cursa.  Tot caminant ja veiem les primeres pales de pujada al Montcorbison per damunt de Casau marcades amb cinta.... sembla força “arrinbent” , que diuen es aranesi... a mi em semblava que desplomava i tot!

I efectivament, després de sortir més aviat tranquil·lets i passar Gausac i Casau comença la pujada de debò, allò si que era una “subida del porciento”!! Gerard i Albert van per davant meu i porto a Toti xafant-me els talons.

Està clar que era dia per portar els bastons, tot i que en molts trams m’és còmode anar pujant a 4 grapes.

La boira no s’aixeca, però almenys no fa fred ni plou, i la veritat és que per mí millor així, el sol i la calor em maten.

La pujada està impecablement marcada i el fet de no deixar de vista a Gerard em motiva i a estones fins i tot em trobo a gust pujant i quan el pendent ho permet faig alguna trotadeta.  Fins i tot veig a Albert, que va el primer dels 4, un moment... està menys lluny de l’habitual, això va bé!

No teníem referències ni de distància ni de desnivell, però començo a passar-les “putes” quan portem 900m+ i menys de 4km... les cames ja no donen per gaire més, i conforme s’acosta la meta i el pendent torna a fer-se cada cop més dret i relliscós el meu ritme va baixant al mateix temps que em van avançant corredors.

Finalment arribo a dalt de tot, envoltat de boira, després de 4,66km i 1.170m+, estic mort però molt satisfet !  I tot en 1:17:40! Albert ha fet 1h10, Gerard 1h13 i el Toti 1h 21.